Suplement JARDINERIA
-
L’HORT ESCOLAR
Després d’un temps sense funcionament, hem tornat a engegar el projecte de l’hort escolar. Tenim la certesa de que es tracta d’una activitat que complementa i millora la experiència d’aprenentatge del alumnes. Podem concebre l’hort com una eina educativa que pot ajudar a l’adquisició de competències en tots els àmbits de coneixement.
Els alumnes de primer cicle disposen, per parelles, d’un espai per poder plantar i sembrar diferents espècies hortícoles i aromàtiques. Els alumnes de segon cicle treballen espais comuns on fan treballs de manteniment de tot tipus. Això, a més del contacte directe amb la natura, aspecte que permet treballar les competències relacionades amb el medi natural i competències relacionades amb la jardineria, també permet la interacció d’altres àmbits de la formació com les matemàtiques (calcular la quantitat de plantes que podem encabir en un espai determinat, quantificar el pes de les collites, etc.), les ciències socials, etc. Tanmateix el seguiment de primera mà dels cicles de la natura (estacions, fases del creixement de les plantes, fases de la lluna) ajuda als alumnes a conèixer i reconèixer aquests cicles naturals.
Pels alumnes del nou PFI de cuina també és una eina educativa molt important que els permet adquirir aquestes mateixes competències i, a més, un aspecte molt important de la seva formació com és el coneixement de la procedència, varietats i èpoques òptimes per a cada producte.
L’hort ajuda també a incorporar propostes i coneixements teòrics d’educació ambiental: el respecte a la natura i als sistemes naturals. El seguiment del cicle complet del compostatge de residus vegetals, des de la recollida de restes fins la utilització del compost com adob en les plantacions és una eina eficaç per al coneixement del cicle de la matèria orgànica i la utilització de sistemes naturals de control de plagues fan del nostre un hort ecològic que promou aquest respecte per la natura.
A més, l’hort ajuda a revisar els hàbits alimentaris i motiva a incorporar a la dieta verdures i hortalisses; que són bastant més bones quan l’alumne les ha plantat, cuidat, collit i, en alguns casos, les ha transformat a la cuina.
Amador Esmeralda
-
-
XEROJARDINERIA I
La idea principal en aquest tipus de jardins és fer un ús racional de l’aigua de reg , evitant en tot moment el malbaratament , especialment en climes com el Mediterrani o subdesèrtics , on és un bé escàs.
L’estalvi d’aigua no és l’únic objectiu, la Xerojardineria va més enllà. També té un sentit ecològic i advoca per un manteniment reduït, per exemple , intentar limitar la utilització constant de productes fitosanitaris, el menor ús de maquinària amb despesa de combustible , el reciclatge, etc.
Està demostrat que un jardí dissenyat i mantingut amb criteris d’ús eficient de l’aigua consumeix tot just una quarta part de l’aigua de reg que es gasta en un jardí convencional.Si tens problemes d’escassetat d’aigua, és de mala qualitat o simplement vols tenir un jardí amb poques o mínimes necessitats de reg, llegeix-te aquest article i els posteriors perquè tens tots els aspectes a considerar per fer-ho.
El primer és planificar sobre el paper la distribució de les plantes agrupant les espècies segons les seves necessitats d’aigua. Per exemple, és un error plantar una Hortènsia (necessita força aigua) al costat d’un Romaní (necessita poca aigua) ja que es va a regar amb la mateixa quantitat a una planta que a una altra, rebent el Romero un excés perfectament evitable si es planta en un altre lloc al costat de plantes de similars requeriments hídrics com podria ser un Llentiscle, un Baladre, …
En aquest sentit distingim tres nivells: les espècies que tenen un consum d’aigua baix, mitjà o alt, i hi hauria en conseqüència tres tipus de zones:
• Zona seca, plantada amb espècies autòctones on no caldrà regar gairebé en tot l’any. Només regs de suport.
• Zona de reg moderat on aportarem ocasionalment aigua a les espècies més exigents i a les plantes capaces de formar tapissos, que al principi necessitaran una mica d’ajuda per estendre més ràpidament.
• Zona humida en la qual les necessitats de reg seran més grans i, per tant, intentarem que sigui la més petita.
Els jardins de baix consum d’aigua no tenen perquè estar constituïts únicament per plantes de clima semiàrid. No són jardins de cactus ni jardins sense gespa. Ni tampoc hem d’utilitzar únicament espècies autòctones.
En Xerojardineria has de triar espècies adaptades al clima del lloc. Les autòctones ho són, però repeteixo que no les úniques. Hi ha altres plantes ornamentals, que encara que no siguin autòctones, són resistents a la sequera. Evita en general les espècies vegetals àvides d’aigua.Els avantatges de l’ús d’espècies autòctones és que són més resistents en general a tot (sequera, terres, clima, plagues i malalties, …), estan més ben adaptades i el manteniment per tant es redueix.
Hi ha una varietat d’espècies autòctones molt àmplia que cobreixen totes les necessitats de formes, textures, ports, colors, clima i sòl. El problema és que de vegades en els centres de jardineria i vivers no disposen de moltes d’elles perquè es limiten a portar les més típiques i comercials. Cal fer-los veure el nostre interès cap a elles perquè les ofereixin o produeixin. En tots els països hi ha espècies vegetals autòctones i assilvestrades que encara no s’han utilitzat i que posseeixen magnífiques qualitats estètiques i pràctiques.
Si disposes de poca aigua per regar, hauràs de limitar-te a les més resistents de totes, a les que poden viver pràcticament sense reg, per exemple Cactus i altres Crasses.
En el pròxim numero parlarem d’alternatives a la gespa per xerojardins
Fins aviat(Font: inforjardin.com)
