FAMÍLIA BALDOMÀ
10/07/2023
MONTSE SOLÍS
27/09/2022
INTRODUCCIÓN
Hola, bona tarda familias, dirección, profesorado y alumnos de 4t.
Qué maravilla poder estar aquí en este atril y compartir con vosotros mi experiencia como familia de la Escola Barca- nova.
Me presento Soy Montse Solís, mamá de Mar qué está en 4t permanencia.
El viernes pasado Carme me llamó para si quería participar en los parlamentos antes de la entrega de diplomas a nuestros hijos, que servirían como cierre de estos 5 años de la promoción de Mar en la escuela.
Evidentemente, le dije que sí, luego pensé, ¿yo qué puedo ofrecer…?
En un principio me dije, Montse PREPARATE un pequeño discursito de agradecimiento por estos 5 años, en el que explicas las experiencias de tu hija, de como Mar ha estado aquí, habla de cómo se sentía… BLA, BLA, BLA….
Pero luego, me pregunté ¿MONTSE, PREPARAR EL QUÉ?, si HOY lo que toca, es PONER EL CORAZÓN.
Y aquí estoy, ¡con el corazón por delante! y encantada de estar con vosotros.
DESORROLLO
Hace 5 años, un día de febrero me reuní con Roser ( la dire- la temida dire para los alumnos, pero la maravillosa refe- rente para los padres).
Y su forma de hablar me cautivó, POR LO QUE DECÍA y sobre todo, por lo que DEFENDÍA.
Me habló de objetivo de la Escola Barcanova textualmente dijo… y si me permitís lo voy a leer Montse, “nosaltres A BARCANOVA, VOLEM CREAR UN CENTRE DE SEGONA OPORTUNITAT per a tots AQUELLS adolescents que, per motius diversos, han FRACASSAT a l’escola ordinària (¿fracaso?: reflexión en voz alta. Quién fracasa aquí, el alumno o el sistema ordinario educativo?, pero creo que hoy no toca hablar de esto).
Roser continuó “CONFIEM en què és necessari DONAR-LOS UNA FORMACIÓ ADEQUADA A LES SEVES NECES- SITATS, per poder obtenir les competències bàsiques necessàries per defensar un LLOC DE TREBALL O CONTI- NUAR LA SEVA FORMACIÓ ”
Me la quedé mirando y dije Guuuuuuuaaaaaa REFLEXIONÉ… “Barcanova, és un centre de segona oportuni- tat”… ME SENTÍ MUY FELIZ.
Y confié en ti, Roser. Este era el sitio de y para mi hija.
¿Cómo podía confiar en los que me han vendido este centro de otra forma? (no recuerdo si fué l’EAP, el Departament d’Educació o inspecció de Sabadell que me dijeron que Barcanova “Es un centro para niños CON… niños con TAL DISCAPACIDADES, LIMITACIONES, no sé qué …
Qué mal por la administración educativa. ¡Pobres ignorantes! No saben lo que es Barcanova. Pero Nosotros, FAMI- LIAS sí lo sabemos, HEMOS TENIDO LA SUERTE DE CONOCERLO, y nuestros hijos también. Yo personalmente, me siento muy afortunada.
ROSER: OBJETIVO CUMPLIDO.
No dejéis nunca de LUCHAR Y PERSEVERAR EN EL OBJETIVO: CONSOLIDAR L’ESCOLA BARCANOVA COMO UN CENTRO DE SEGUNDA OPORTUNIDAD, PESE A QUIEN LE PESE.
Por otro lado, mi agradecimiento es múltiple, hablo a Roser, para centrar el discurso en la institución, pero ahora viene lo genuino, lo mejor, agradecer a:
- Las tutoras de Mar; Rosa, Neus, Aina, Carme… in love for ever, CON VOSOTRAS!!!
- Los especialistas: María, Albert, Rosa Vila, Amador, Roger jardinería.. hípica,… me dejo un montón, seguro
- Mercè de secretaria
- Miriam, Trabajadora social
- Paco, superPaco!!! y su PFI
- El personal de limpieza
- Eli (la mami 2 de las mañanas en el autocar… eres nuestro ángel.… La primera que los ve y la última que los deja)
- Los monitores del ..
EN CONCLUSIÓN
Estos 30 años abalan vuestra dedicación, esfuerzo y profesionalidad.
- DANDO RESPUESTA a nuestros hijos
- DÁNDOLES en lo que necesitan,
- HACIÉNDOLES CRECER COMO
- Y sobre todo, enseñándoles que lo DIFERENTE, SIEMPRE
Por último, no puedo bajar de este atril sin dar el MÁS GRANDE Y ETERNO AGRADECIMIENTO a mi hija: GRACIAS MAR, ESTOY AQUÍ ARRIBA GRACIAS A TI. GRACIAS POR ENSEÑARME A VALORAR y RESPETAR LA DIVERSI- DAD PERSONAL Y LA IGUALDAD DE OPORTUNIDADES, RECHAZANDO SIEMPRE HIJA CUALQUIER DISCRIMI- NACIÓN.
Y mucha suerte para el resto de tus compañeros y sus familias. Te amo, infinito 🙂
JAN DINARÈS LLADÓ
22/09/2022
Hola, soc la mare del Jordi Dinarès, voldria donar les gràcies a la Roser i a tot l’equip de professors i professores que treballen a l’Escola Barcanova per ajudar als nostres fills i filles a tenir un futur millor.
Voldria començar dient-vos gràcies, gràcies a cada professor i professora què ha dedicat uns minuts al Jordi, en defini- tiva estic encantada que hagi fet l’ESO en aquesta escola i dic això amb un gran somriure d’orella a orella, ja que per fi he vist el meu fill feliç, segur i amb voluntat de fer la feina i de relacionar-se amb la gent.
Ha sigut una lluita per aconseguir que al Jordi entres en aquesta escola tan maca per fora i per dintre i tan ben cuida- da pels futurs jardiners i jardineres d’aquest centre. Contents perquè el Jordi va poder gaudir d’un any fent granja i cuidant els animals que teniu a l’escola i també ha gaudit fent hípica aquests quatre anys què ha estat a l’escola, tot i que no és el seu do muntar a cavall.
Tot va començar quan el meu fill va començar la seva vida escolar, salvant la guarderia i l’educació infantil, gràcies a l’educació infantil, la professora que va tenir a P3 que es diu Anna va descobrir que el meu fill tenia discapacitat i tot va donar un volt a les nostres vides, ja que tant jo, com la família sabíem que ens hauríem d’aplicar amb el Jordi. A primària, el Jordi era un noi que no es relacionava tant sinó que al pati jugava a futbol amb els companys i companyes de la classe, però amistats en tenia poques, això si no era menyspreat com a tal sinó que a vegades li feien comenta- ris que a ell l’afectaven, però clar ell els assimilava i allà quedava i quan arribava a casa me’ls comentava a mi, era molt dur escoltar-ho. Quan va començar secundària, que només va fer primer d’ESO dues vegades perquè va repetir curs i aquí ens vam adonar la família, les professores de repàs i jo que havíem d’actuar d’alguna manera perquè el Jordi entres en aquesta escola, perquè sabíem de bona tinta que anava a ser feliç. Ho vam aconseguir però amb una lluita prèvia abans.
No ha sigut gens fàcil aplicar-nos amb el Jordi, ja que pels estudis no ha tingut ambició mai, però bé a la primària, entre tots i totes l’ajudàvem a última hora sempre perquè el pobre no s’aclaria amb la feina i mostrava desinterès perquè no notava un acolliment dels professors i professores que l’envoltaven i rebia comentaris que l’afectaven molt a ell, tant de professors/es i dels mateixos companys i companyes de classe. A finals de primària i començaments de secundària va anar a repàs i allà l’ajudaven amb els deures.
Fins que va ficar un peu al Castell de Can Taió, situat a Santa Perpètua de Mogoda, on hi ha situat una escola prepa- rada per l’ensenyament a alumnes amb discapacitat. Tot va canviar. Actualment, el Jordi ha recuperat l’ambició pels estudis, té amistats i, al cap i a la fi, és feliç, ja que des del primer moment cadascú i cadascuna de vosaltres l’heu acollit amb els braços oberts i l’heu valorat tal com és sense menysprear-lo. Us donem les gràcies eternament perquè mai havíem sentit el Jordi dir ”vull anar a l’escola”. I pensar que un dia com avui ja ha acabat l’ESO i vulguis o no el temps passa molt de pressa i ja només li faltaran dos anys en aquesta escola per realitzar el PFI en vivers i jardins, que us asseguro que el gaudirà molt.
Aquesta escola, li ha fet descobrir també l’esport que està practicant ara, el tenis taula. Té passió i això és el que compta, al cap i a la fi. Trobarà a faltar jugar a l’Acell de bàsquet i de futbol.
Doncs, ara sí, gràcies per aquell grup de pares i professionals que van fundar aquesta escola verda plena de natura i de bona gent pels nostres fills i filles que tenien dificultats en el sistema d’ensenyament ordinari i ens van donar una lliçó de vida a tots i a totes ”tothom té dret a una oportunitat”.
Gràcies per la vostra escolta!
SANDRA SEOANE FERNÁNDEZ
14/09/2022
Resum sobre l’experiència en Barcanova durant aquests anys 2003 – 2009
En l’any 2003 jo havia acabat l’educació primària i no sabia que seria de mi o què en faré en el futur i es quan em van presentar l’escola Barcanova i em van fer una entrevista en ella. Més aviat era una escola de jardineria. Era un castell ple de jardins. Al principi volia estar amb els meus companys però ells tenien un nivell d’estudis el qual jo sentia que no podia superar i se’m va dir que aquesta escola m’ajudarà molt en el meu rendiment en els estudis.
Així es com vaig començar a estudiar en Barcanova. Durant tots aquests anys vaig aprendre moltes coses de jardine- ria i manualitats. També en els estudis vaig millorar bastant. Vaig tenir molts amics/amigues però sobretot hi hagué una en especial que em va ajudar molt.
Però encara estava preocupada i no em treia del cap si podria aconseguir el títol de l’ESO ja que era el meu objectiu per poder fer el TCAI (Técnica de Cures d’Auxiliar d’Infermeria) perquè en la Primària sempre em deien que jo no ho puc fer, no en sóc res, que mai aconseguiré ser una TCAI, etc.
Quan va arribar el fi d’estar en Barcanova en l’any 2009 – que es quan vaig acabar l’ensenyament obligatori – la sor- presa fou que se’m va donar el resguard per al títol de l’ESO. No vaig dubtar ni un segon de sol·licitar-lo i després em vaig apuntar a fer el Grau Mitjà del TCAI. Després de dos anys vaig aconseguir el títol del TCAI. En l’any 2018 vaig superar les oposicions per poder obtenir una plaça de treball de la meva especialitat.
Estic molt agraïda per tota l’ajuda, el suport i l’abundant afecte que m’haveu donat, per haver-me donat una oportunitat com aquesta. Sense vosaltres mai podria haver aconseguit aquests objectius que creia que eren impossibles. Estic molt contenta, moltes gràcies a tots i espero que la meva experiència pugui animar a tothom de continuar cap enda- vant fins al final com ho he fet jo.
CRISTINA MUÑOZ
21/06/2022
Hola Roser,
Nos dirigimos a ti pero en realidad es un correo para toda la escuela.
El tiempo ha pasado volando y el recorrido de Lucía en Barcanova, de momento, ha llegado a su fin. A estas alturas ya sabrás que Lucía emprende un nuevo camino.
El día de la fiesta intentamos encontrar un hueco para transmitirte nuestro agradecimiento pero no fue posible.
Han sido 7 años maravillosos, en los que hemos visto crecer a nuestra hija acompañada de grandes personas, y nosotros como familia nos hemos encontrado muy arropados y a gusto. No podríamos haber hecho una elección mejor.
Haremos un paréntesis, pero es tan solo eso, pues Mar nos informó en enero que la escuela tenía algunos proyectos que quizás podrían ser interesantes para Lucía, pero que aún estaban perfilándose. Y también es muy posible que de vez en cuando Lucía vaya a montar a la Hípica, así que no creo que Lucía pierda el contacto con Barcanova del todo.
La familia Ros-Muñoz os manda un fuerte abrazo y mucho ánimo para que continuéis así durante muchos años!!!
